Utxesa

Doncs amb el nom d’Utxesa es designa un espai singular, situat a l’extrem sud-occidental de la plana central catalana.

Es tracta d’un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida

El pantà d’Utxesa és un embassament que pertany  a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Va ser construït entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment. Tot un rècord si tenim en compte la maquinària de l’època.

És un pantà únic a Catalunya, ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs, entre els quilòmetres 19  i 21. Per la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l’acció de l’erosió. Les dos primeres es troben a les valls del Secà i de la Valleta, de 388 i 270 m. de longitud respectivament, i d’aproximadament 18 i 14 m. d’alçada, aquestes donen nom al Pantà del Secà, per l’altra banda tenim el pantà d’Utxesa, amb la presa la qual porta el mateix nom. Aquesta és la més gran, de 28 m. d’alçada i 400 m. de longitud, on es pot observar un sistema de presa interessant, si més no curiós, es tracta d’un mur en forma d’emes.

La superfície de l’embassament és de 242 ha i té un perímetre de 19,5 km.  La capacitat de l’embassament s’ha anat reduint a causa de la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació, bàsicament canyissar o siscar, fet que ha provocat una disminució de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 hm3 de l’actualitat.

Com a zona humida, és un dels espais de la Catalunya interior que presenta més interès ornitològic, tant per la diversitat dels ocells aquàtics, migratoris i sedentaris, com per la singularitat d’algunes espècies, especialment els ocells de canyissar. Aquest fet no ha passat desapercebut per l’administració que va declarar el 23 d’octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge, i també el va recollir dins del Catàleg de Zones Humides.

L’embassament, a més de ser una de les úniques zones humides actuals de la depressió Central, comprèn també els relleus tabulars propers amb retalls significatius del paisatge àrid (erms de Sunyer i Carrassumada), amb algunes de les millors mostres de les unitats de vegetació que formen el paisatge actual de les planes occidentals catalanes i petites poblacions d’aus estepàries de gran interès.

Voleu saber més?