Què fer?

Terniu a la vostra disposició el Camí Natural eix vertebrador que us guiarà des del riu Segre i a través de Torres de Segre fins arribar a l’embassament d’Utxesa i al Punt d’Informació, per un recorregut pensat perquè es pugui fer a peu, en bici i/o en cotxe, sense obstacles  que facilita l’arribada a tots els racons a les persones amb mobilitat reduïda i gaudir del valors naturals i culturals.

Plànol Camí Natural

Valors Naturals

El tram del riu Segre és un lloc on es pot gaudir d’un gratificant paisatge natural a més de poder observar el paisatge que configura l’horta en un municipi agrícola com el de Torres de Segre.  La zona del riu Segre presenta la típica vegetació de ribera formada per xops (Populus nigra), àlbers (Populus alba) i verns (Alnus glutinosa), entre d’altres espècies, i una gran diversitat de fauna, en especial ocells aquàtics com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garcetta), etc.

A més dels aquàtics, un ocell molt fàcil de veure al riu és la cigonya blanca (Ciconia ciconia), amb més 100 parelles al municipi, originariament s’havia instalat  la colònia  al campanar de l’església del municipi, posteriorment s’ha anat escampant per tot el bosc de ribera, on troba bons emplaçaments pels seus nius i alimentació al riu.

L’embassament d’Utxesa-Secà és un espai singular situat a l’extrem sud-occidental de la plana central catalana, que reuneix sistemes naturals de notable diversitat de flora i de fauna. La seva diversitat d’espècies d’aus va provocar que se’n declaressin 280 ha com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.

Com a espècies d’aus amb gran representativitat s’hi troben, entre d’altres, colònies reproductores d’ardeids i aus vinculades al canyissar, ara bé si es prou conegut aquest indret com a destí ornitològic es per la presencia de la més important població reproductora i zona d’hivernada de l’arpella (Circus aeruginosus), la major població reproductora de mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), per la presencia i reproducció de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i per un reduït nombre de parelles reproductores del repicatalons ibèric (Emberiza schoeniclus witherby), però que a la seva vagada es la mes important de Catalunya.

A més de constituir de ser la més important zona humida de la Depressió Central, comprèn també relleus tubulars propers amb retalls significatius del paisatge àrid. Algunes espècies vegetals que es troben als tossals són la comunitat de brolles de romaní i maleïda perdiguera (Rosmarino officinalis-Linetum suffructicosi), on es pot destacar un endemisme ibèric, l’astràgal de Narbona (Astragalus turolensis), com també timonedes seques (Sideretum cavanillesii), espart bord (Lygeum spartum), sanadelles (Stipa offneri, Stipa parviflora), vegetació herbàcia predominada pel llistó (Brachypodium retusum), etc.

Aquest tipus de vegetació fa que s’hi trobin també espècies de requeriments subestèpics com el còlit ros (Oenanthe hispànica), el gaig blau (Coracias garrulus), la cogullada fosca (Gaderida theklae) o la calàndria (Melanocorypha calandra), entre d’altres.

Valors Culturals

Església Parroquial de Torres de Segre. La Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Torres de Segre és declarada bé cultural d’interès local. Aquesta església va ser construïda a mitjan segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d’edifici classicitzant, de planta basilical, transsepte i cúpula al creuer, amb elements barrocs, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent.

Ermita de Carrassumada. L’ermita de Carrassumada es troba en un petit tossal a pocs quilòmetres del centre de Torres de Segre, anomenat tossal de Carrassumada, i és propietat del Bisbat de Lleida. Des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època dels ibers, els  primers pobladors del lloc. El nom del temple, però, és fruit de sis segles d’assentament de cultura àrab. Carrassumada, en àrab Kars’umm-adà, és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i Adà, nom propi de l’amo. Per tant, sembla que significa: Palau de la mare d’Adà. Probablement quan els cristians tornaren a ocupar la terra, pels volts del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, si no és que la mesquita passés a temple cristià.

  • Restes arqueològiques. El poblat més conegut de la zona és el que es troba situat al tossal dels Moros. L’època en què més noticies es té del tossal és l’àrab medieval, en la qual s’edifica un petit llogaret envoltat de muralla, que s’anomena Borch–Aisa. També s’han trobat restes arqueològiques al tossal anomenat Solibernat, molt proper al tossal de Carrassumada.
  • Masos de volta. Són construccions típiques d’aquesta zona, que es troben a prop de l’embassament d’Utxesa. Les seves característiques constructives són simples i els feien els pagesos per tenir un lloc on aixoplugar-se de les pluges i deixar-hi reposar els animals.
  • Cadolles. Les cadolles són clots naturals que apareixen damunt d’un pla rocós on s’acumula l’aigua de pluja, formant un petit bassal. Les seves formes són majoritàriament circulars. En alguns indrets s’han picat per tal d’eixamplar-les i poder guardar més quantitat d’aigua.