Patrimoni Cultural

Entre el nostre patrimoni cultural podeu gaudir de l’església parroquial Nostra Senyora d’Assumpta, l’ermita de la Mare de Déu de Carrassumada, el Molí, que alberga en el seu interior el museu de l’Evolució i  la Pedra seca, amb interessants exponents com ara els masos de volta i les cadolles, sense oblidar les restes arqueològiques.

Breu resum històric del municipi

Resultado de imagen de torres de segreMalgrat que l’origen històricament convencional de Torres de Segre no apareix fins l’època medieval, es pot afirmar amb seguretat que les arrels del nostre poble són molt més antigues. Són arrels que germinen a la prehistòria i, si bé encara no tenim troballes dins del casc urbà, si que en tenim en molts punts del terme municipal i no gaire llunyans del municipi.

L’habitat Prehistòric

De les primeres fases en que els estudiosos divideixen la Prehistòria, és a dir, el Paleolític, l’Epipaleoilític, el Neolític, el Calcolític i primeres etapes del Bronze, encara no s’ha identificat cap resta arqueològica a Torres de Segre. Aixó no significa pas que el terme no estigués habitat i, per tant, cal no descartar la presència humana en aquestes èpoques.

L’origen de Torres de Segre

Malgrat la possibilitat que l’actual casc del poble estigués habitat molt aviat, cap troballa ens ho pot confirmar. Així doncs, hem de cercar la fundació del poble dins l’època àrab, que és quan començà a cofigurar-se el primitiu nucli de l’avui poble de Torres de Segre.

En aquesta època, el terme de Torres pertanyia al de Lleida, i era tan sols una partida rural amb algunes explotacions agrícoles. La granja aïllada dins l’horta lleidatana l’anomenem, encara avui, “torre”, a diferència de la resta del Principat. Aquesta particularetat l’hem heretada dels àrabs, els quals, segons Al-Himyari i Al-qazwini, construïen una borch, o torre fortificada, per defensar-se. Aixó fou, sens dubte, el que succeí a Torres.

El document més antic referent a la vila que hem trobat és, fins ara, el de la donació d’unes terres que Guillem de Cervera (primer propietari cristià) féu al monestir de Poblet l’any 1153 (4 anys despès de la conquesta), on s’anomena a la vila com “el lloc anomenat Torres”.

Guillem de Cervera, primer senyor cristià de Torres, dòna una peça de terra al monestir de Poblet. És la primera referència documental que tenim de la nostra vila.

Més tard, per la proximitat del riu, li seria agregat el nom d’aquest. Així el trobarem citat com “Torres de la ribera del Segre”, “Torres del Segre” i, finalment, “Torres de Segre”, el nom que perdura.

La tradició local ens diu que el nom ve d’unes torres que posseïen uns religiosos i que utilitzaven per a obligar a pagar els “raiers” que baixaven del Pirineus la fusta riu avall. Aixó, es clar, no és possible ja que, encara que fos cert l’impost, tant els Hospitalers com els Templers no arribaren a Torres fins molt desprès de les dates dels documents que citen els noms. Cal, doncs, acceptar l’origen sarraí del nom de la vila.

Font: torressegre.cat

Anuncis